L'evolució dels mamífers superiors, inclosos els ximpanzés, els cetacis i els humans, va produir un nou nivell de consciència anomenat "autoconsciència" o, simplement, la ment conscient. La nova ment conscient és un important avanç evolutiu. La ment subconscient anterior és el nostre "pilot automàtic"; la ment conscient és el nostre control manual. Per exemple, si una bola s’acosta a l’ull, la ment conscient més lenta pot no tenir temps per ser conscient del projectil amenaçador. Tot i això, la ment subconscient, que processa uns 20,000,000 d’estímuls ambientals per segon contra 40 estímuls ambientals interpretats per la ment conscient en el mateix segon, farà parpellejar l’ull. [Norretranders 1998] La ment subconscient, un dels processadors d’informació més poderosos coneguts, observa específicament tant el món circumdant com la consciència interna del cos, llegeix les indicacions ambientals i comporta immediatament comportaments adquirits (apresos) prèviament, tot sense l’ajut, la supervisió o la fins i tot la consciència de la ment conscient.
Les dues ments formen un duo dinàmic. Operant junts, la ment conscient pot utilitzar els seus recursos per centrar-se en algun punt específic, com ara la festa a la qual aneu demà a la nit. Simultàniament, el vostre subconscient pot empènyer la segadora de gespa de manera segura i no tallar-vos el peu ni córrer sobre el gat, tot i que no feu cas conscient de tallar la gespa.