Tal com descriu The Biology of Belief, que en els primers sis anys d'un nen, el cervell del nen funciona a freqüències baixes d'EEG. Aquestes activitats cerebrals de baixa freqüència estan associades a un estat que anomenem "hipnosi". La raó és que, abans que un nen pugui implicar el seu cervell en activitats de consciència (associades amb freqüències EEG alfa i beta), ha d'adquirir "dades" sobre la vida. Així, els primers 6 anys de vida el cervell del nen, com un ordinador, està descarregant experiències vitals com a dades. Les experiències apreses s'adquireixen a través de tots els sistemes sensorials, que inclouen estímuls de la visió, les olors, els sons i el tacte per exemple.
La televisió i Internet són fonts d'"informació" per a un nen i es descarreguen automàticament al seu subconscient. Les dades són posteriorment utilitzades per la ment conscient del nen (després dels 6 anys) per crear la resta de la seva vida. Així que la informació de televisió i Internet s'està programant directament a la del nen abans dels 6 anys. La programació encara continua després dels 6 anys, PERÒ en els anys posteriors la ment conscient del nen es pot utilitzar per "filtrar" i "modificar" la programació. Així, les experiències passades poden donar forma a l'aprenentatge futur.
A més, les pantalles de televisió mostren imatges a través d'imatges de pantalla que s'encenen i apaguen a 20 o més "fotogrames" per segon. El parpelleig d'una imatge de pantalla amb aquesta freqüència també afecta les funcions cerebrals i la cognició. El "estroboscópica" de les imatges de televisió a aquesta velocitat de fotogrames té un gran impacte en la funció cerebral. Els pares han de ser conscients d'aquesta "programació" televisiva perquè té una poderosa influència en el destí del nen.