El disseny de la natura per a la reproducció humana amb èxit és òptimament eficaç si les parelles mantenen una relació amorosa durant un període que dura uns vint anys, i això si només tenen un fill. Per fomentar aquestes relacions a llarg termini, l’evolució va dissenyar el cervell per alliberar un còctel de pocions d’amor que premien i animen els participants lligats a la lluna de mel. L’experiència de l’enamorament es deriva de la secreció de neurotransmissors que ens proporcionen, entre altres, plaer extàtic (dopamina), millora de la nostra atracció i atractiu (vasopressina), salut exuberant (hormona del creixement) i desig de vincular-se ( oxitocina).
Per afavorir la longevitat de les relacions, la Natura col·loca un mickey al còctel controlant la serotonina, l’hormona associada a l’addicció. Un cop experimentat l’efecte lluna de mel, el cervell ens addicta químicament per seguir aquest comportament. Aquesta addicció és beneficiosa per als amants i, per la sana descendència que deixen, per a la civilització humana. Per descomptat, l’inconvenient de l’addicció són els dolorosos símptomes de depressió i abstinència experimentats quan l’amor i l’imperatiu reproductiu subjacent fracassen.
La química del cos en els organismes inferiors és el principal director del que són essencialment conductes reproductives inconscients i impulsades per reflexos. Tot i que la química dels neurotransmissors també és un important motivador per a la conducta reproductiva humana, l'evolució va dotar els humans d'un canvi de joc: consciència i voluntat lliure. Tot i que la conducta reproductiva continua sent conduïda per la fisiologia, el que experimentem i el que creem amb el nostre imperatiu reproductiu està sota el control de la ment.
Segons el meu llibre, L’efecte lluna de mel: la ciència de crear el cel a la terra, per entendre com creem l’efecte lluna de mel i per què desapareix, cal diferenciar les dues subdivisions principals de la ment, la ment conscient i la ment subconscient. Cada ment posseeix poders únics i la seva cooperació interdependent conforma les nostres experiències vitals i amoroses.