(Part 2)
En física es comprèn que si dues coses tenen les mateixes vibracions energètiques, comparteixen "ressonància harmònica", és a dir, que quan una vibra fa vibrar l'altra. Per exemple, quan un vocalista pot cantar la nota correcta, en sintonia amb els àtoms d’un got de vidre, la seva veu (vibració) pot fer que el got es trenqui. L'energia de la veu es combina amb l'energia dels àtoms de la copa i les dues energies es tornen tan poderoses juntes, que fa que els àtoms de la copa s'enfonsin i trenquin el vidre.
Quan es sumen algunes energies es converteixen en constructives, és a dir, les dues energies es sumen produint una energia vibratòria més potent. No obstant això, dues ones d'energia poden interactuar i cancel·lar-se mútuament, de manera que, quan es combinen, la potència de les energies combinades esdevé 0. En els éssers humans, quan les energies són constructives i donen més potència, experimentem físicament aquestes "bones vibracions". No obstant això, quan dues energies es cancel·len, experimentem aquest estat debilitat energèticament com a "males vibracions".
Les vibracions energètiques dels forns de microones "harmònicament ressonants" a certes molècules d'aliments fan que es moguin més ràpidament, cosa que provoca que els aliments s'escalfin. Els auriculars amb cancel·lació de soroll (per exemple, fabricats per la companyia Bose) generen freqüències vibracionals que són "destructives" (fora de fase) a les freqüències de soroll ambient i això provoca la cancel·lació dels sons de fons i el so desapareix. Els biòlegs troben ara que les funcions i molècules biològiques es poden controlar mitjançant freqüències vibratòries harmòniques, incloses les vibracions de llum i so.
És necessari que la biologia incorpori una comprensió de l'energia i els camps energètics, perquè les ones d'energia influeixen profundament en la matèria. Una gran cita d'Albert Einstein afirma: "El camp és l'únic organisme de govern de la partícula". Einstein diu que les forces invisibles (el camp) són les responsables de donar forma al món material (la partícula). Per entendre el caràcter del cos o la salut d’una persona, s’ha de considerar el paper del camp energètic invisible com a influència principal. El problema és que la medicina convencional no ha reconegut realment que el camp existeixi, encara que la "influència de les forces en moviment invisibles" s'ha demostrat en articles científics publicats durant més de cinquanta anys.
El model convencional de medicina basat en la física newtoniana ha proporcionat miracles com ara trasplantaments de cor i cirurgies reconstructives. Tot i això, les ciències mèdiques alopàtiques convencionals no saben com funcionen realment les cèl·lules i encara subratllen de manera inapropiada el paper dels gens en el control de les nostres vides i problemes de salut. La biomedicina continua impregnada d’un univers mecanicista i material. La ciència mèdica centra la seva atenció en el món físic i corporal i ha ignorat completament el paper de la mecànica quàntica.
Una vegada que la medicina comenci a entendre i reconèixer les influències dels camps energètics com a determinants importants i influents, tindran una imatge més realista del funcionament de la vida. Dit d’una manera senzilla, la medicina convencional per si sola no és realment científica, ja que no invoca els mecanismes de l’Univers reconeguts per la física quàntica.