Un cervell és un dispositiu transductor; llegeix senyals ambientals, interpreta els senyals i, a continuació, regula la química del cos que controla l’expressió genètica de les cèl·lules. El cervell percep imatges del nostre món i, si aquestes imatges són amenaçadores, el cervell allibera diferents productes químics reguladors al cos en comparació amb si percep una imatge d’amor. La interpretació per part de la ment és fonamental perquè el cervell llegeix les imatges ambientals però no té cap opinió sobre el que aquestes imatges signifiquen.
La ment interpreta els senyals ambientals en funció de les nostres experiències d’aprenentatge. Per exemple, si de nens vam aprendre que X amenaça, cada vegada que X entra al nostre entorn, la interpretació de la ment estimularà el cervell per alliberar productes neuroquímics que controlen el comportament de les cèl·lules i l’activitat gènica per coordinar una resposta de protecció. La informació de l’entorn és molt crítica per donar forma a l’expressió dels gens.