Des de la perspectiva de la ciència de "nova punta", el caràcter de l'envelliment d'un individu és principalment un reflex de les seves creences subconscients i no de la seva història genètica. Tal com s'ha comentat a La biologia de la creença, l'activitat EEG del cervell durant els primers sis anys de vida revela que la ment d'un nen està principalment involucrada en un trànsit hipnòtic. En conseqüència, qualsevol cosa que el nen experimenti o aprengui durant aquest període crític de desenvolupament es descarrega directament a la ment subconscient.
Aquestes percepcions del desenvolupament adquirides representen les creences fonamentals que essencialment controlen la biologia d'un individu durant la resta de la seva vida. Aquesta conclusió està recolzada per estudis mèdics recents que revelen que la propensió a experimentar una malaltia en l'edat adulta està determinada per influències ambientals durant les etapes periconceptuals, fetals i infantils de la vida.