A la meva antiga carrera professional, vaig ser professor de facultat de medicina. Vaig ensenyar als estudiants de medicina sobre la naturalesa del cos com a màquina, que inclou bioquímics i que està controlada per gens, de manera que som més o menys un autòmat, un robot. No obstant això, a mesura que anava aprofundint en la comprensió de la naturalesa de les cèl·lules, vaig comprovar que les cèl·lules que formen el cos, i que n'hi ha 50 bilions, són molt intel·ligents. De fet, és la intel·ligència de les cèl·lules la que crea el cos humà. Començar a escoltar-los i comprendre com es comuniquen és una lliçó molt important. Les cèl·lules ens parlen. I ho podem sentir a través del que anomenem símptomes o sentiments o emocions. És una resposta de la comunitat cel·lular al que estem fent a la nostra vida.
Hi ha una tendència al nostre món a no prestar realment atenció a aquestes coses com a algun tipus d’informació per sota del nivell del cap; no és tan rellevant. Però vaig trobar que és la veu de les cèl·lules la que ens dóna raó i comprensió; les cèl·lules estan llegint el nostre comportament i ens donen informació sobre si treballem o no en harmonia amb la nostra biologia. Així doncs, vaig començar a adonar-me que, en lloc de confiar en la meva pròpia intel·ligència, preferiria confiar en la intel·ligència de les meves cèl·lules que “ens parlen” amb paraules regulars en el sentit dels sentiments. Quan feu alguna cosa que afavoreixi la vostra vida i que afavoreixi la comunitat cel·lular, podeu sentir l’harmonia del sistema i sentir-vos benestar impregnant el sistema. Aquesta intel·ligència és vital, perquè utilitzar-la ens ajudarà a crear una vida feliç i harmoniosa en aquest planeta.