Debajo de tu piel existeix una metròpoli bulliciosa de 50 billons de cèl·lules, cada una biològicament i funcionalment equivalent a un humà en miniatura. La opinión popular actual sostiene que el destino y la conducta de nuestros ciudadanos celulares internos son pre-programados en sus genes. La idea de que el nostre destí està indeleblement inscrit en els nostres gens és un derivat de l’anticuat concepte científic conegut com a “determinisme genètic”. Des que Watson i Crick van descobrir el codi genètic, el públic ha estat programat amb la creència convencional de que el DNA “controla” els atributs passats a través de l’herència familiar, incloent malalties disfuncionals com el càncer, Alzheimer, diabetis i depressió entre moltes altres. Com “víctimes” de l’herència, ens percibim naturalment sense poder en relació al que passem en les nostres vides. Desafortunadament, l’assumpció de no tenir poder és el camí a la irresponsabilitat personal: “Como no puedo hacer nada sobre esto ... ¿por qué me debería importar?”.